La vella-Víctor Català

Sergi Comas

1HS2

Activats:

1)Quin és el tema del conte?

És el sofriment d’una persona ja gran que amb prou esforços pot moure’s  degut a un atac de feridura.

En el conte podem veure la falta de respecte i amor  per part de la gent de l’època i en el món rural  concretament per aquesta vella , que  sofreix en silenci sense poder expressar el que sent interiorment .

2)Explica les característiques més importants dels personatges.

La padrina de can  Manyo: és una velleta que ha patit  una embòlia i queda hemiplègica. Encara que físicament no pot moure més que dos dits i els ulls i part de la boca, els sentiments, la percepció de la realitat està viva. Aquest contrast entre el que va ser i va treballar i el moment actual, invàlida, fa que augmenti la seva tristesa.

Es converteix en una rèmora pels altres , els quals fan  el mínim  per  ella, la deixen sola pràcticament tot el dia, ja que tenen obligacions ( al camp) i el seu únic consol es mirar el cel blau asseguda a la seva cadira del porxo.

L’hereu, Quan s’assabenta de l’accident de la mare i del seu estat la rep con un “ hoste perillós”. Sap que mai més no servirà per a res, que “ consumirà “ i no produirà.

La jove: la cuida  poc, just donar- lo una mica de sopa, portar- la al porxo, canviar- la. Per a ella, encara més que pel marit, és una càrrega.

Tant l’hereu com la jova haguessin desitjat la seva mort.

Badiri: actua al principi salvatgement ( tirant la pedra que fa caure la vella), amb la vara, pensant que era un borratxo. Quan comprova la identitat de la dona, la porta a casa, encara que sap que la notícia resultarà fatal per la seva família per la càrrega que suposarà.

La néta: la vigila dos dies, a l àvia malalta, perquè es cansa i es va a jugar amb els amics.

3)Enumera les circumstàncies negatives que acaben amb la mort de la vella.

1.La vella cau enmig del camí

2.Té un atac de feridura

3.L’atac la deixa hemiplègica

4.La seva família renega d’ ella,no la porten al metge perquè saben que no té curació, però si li donen l’extremunció.

5.Al principi està mínimament acompanyada però ,de  mica en mica, la van deixant cada cop més temps sola.

6. La família li proporciona les mínimes atencions

6.Un dia de juliol ,com feien habitualment, la deixen al porxo mentre les mosques la van consumint i sua a causa de la calor.

7.Sent cridar als animals més que de costum i sospita que alguna cosa dolenta passa.

8.S’adona que dins la casa es cala foc. Vol cridar i no pot,se li ceguen els ulls.

9.S’aixeca amb moltíssim esforç , però cau com un pes mort.

10.Escolta la veu d’una dona que anuncia que la casa es crema,percep la seva sang regalimant i nota el foc.

11. Sent com es mor i el seu cos es crema .

4)Comenta les dues darreres ratlles del compte per caracteritzar com era la gent del camp.

Al final del conte podem observar com la gent es plany de la pobre família de cal Manyo, però en el sentit de la pèrdua de bens, no parlen de la vella, més aviat diuen que ha estat una sort que es morís; pel que feia  la pobra vella  diuen  que era millor que estigués  morta que viva ,amb això es pot contemplar una indiferència cap a la gent de certa edat en el món rural.

 Això venia  donat perquè la gent del camp de l’època el que necessitava per viure eren braços  que treballessin ,  i una dona gran que no es pot moure no era res més que una  molèstia ( una xacra).

5)Llista de paraules que no coneguis el significat .Busca definició.

Canyissos: Teixit, reixat, fet de canyes, vímets, etc. Un canyís per a assecar figues. El canyís per als cucs de seda.

deixondir :Sortir d’un estat d’ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me.

Xacrós :Que pateix una xacra o xacres. Un vell xacrós

Taleia: Ocupació, treball, etc., en què hom esmerça assíduament, sol·lícitament, la seva activitat.

Basseta: Cadireta baixa, amb barana, per a les criatures petites, que té un forat rodó al seient per a col·locar-hi un orinal.

Màrfega: Sac gros ple de palla, espart, etc., que serveix de matalàs.

Afollonits: acollonits/espantats

Rogallós: Propi de la persona que està enrogallada, s’aplica a la veu i als sons emesos. Amb veu rogallosa. Va fer un crit rogallós.

Trespol: Paviment d’una habitació.

6)Impressió que t’ha fet la lectura

Realment aquesta història m’ha sorprès molt per la forma tan dura en que expressa el sofriment d’una persona ,els pensaments que té ,les poques accions que pot dur a terme ,la forma en què  es tractada...tot això plasmat de forma impressionant en unes  vocabulari acurat i precís.

Es una història que val la pena de llegir.