2ª part Treball català

Text 1
Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular.[...] Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que es fullaraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, se'n va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens donà el romanticisme francès.[...]
A èpoques noves, formes d'art noves. El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior; mes si aquesta porta un patrimoni dolent, és preferible menysprear-lo, no fer-ne cas i començar foc nou. Si Catalunya vol seguir el camí que li correspon, deu agafar nous procediments en la creació de l'obra d'art, procediments que estiguin en consonància amb el medi que la volti, procurant influir sobre ell per millorar-lo.. les anteriors generacions ¿què ens deixen en la literatura catalana? Un lema mort, que no diu res a la imaginació popular; un peu forçat que ha vingut obligant vàries generacions de versificadors a 'ells és la reforma lingüística, que ha d'acabar amb l'anarquia gramatirepetir les mateixes idees, idèntics conceptes i imatges retòriques.[...] problemes que (sembla impossible!) fins ara no han cridat l'atenció d'alguns aficionats. Un dcal que ha estat imperant en el camp literari.[...] a més, s'hauria de procurar fer el que no ha pogut efectuar-se amb cinquanta anys de "soi-disant" renaixença, això és, la creació d'un centre de cultura propi, genuïna expressió del nostre caràcter, marcant ben bé la diferència existent entre la nostra estructura moral i intel·lectual i la dels demés pobles que ens envolten. Havent volgut fer de Catalunya una raça de comerciants, verament fenícia, hem oblidat el desenrotllament de l'ànima catalana[...]
En aquest punt, com en molts d'altres, les nacions del Nord ens assenyalen bé prou el camí.[...]
Pel pervindre de Catalunya no cal esperar res de l'aristocràcia ni de la burgesia, que ha estat en el present segle la monopolitzadora de la riquesa catalana, sinó que tenim que girar els ulls vers la massa anònima, adscrita a la gleva, conservadora del geni de la raça, la que s'ha emportat la pitjor part en la relaxació del nostre caràcter, i que, moguda per diferents i oposades influències, és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.[...]
Per mig de la desfeta que hi ha de conviccions polítiques, molt ens anima veure la desconfiança i la indiferència pels catalans demostrada envers tot el que ve del poder central (tan de bo fos així també en altres coses, verbigràcia, en els espectacles i altres importacions castellanes), fent-nos creure que desitgen una política nova, emmotllada al nostre mode d'ésser; política que sols pot resultar de l'autonomisme radical.
Jaume Brossa: "Viure del passat" (fragment), "L'Avenç", 2a època, IV, núm. 9, 1892.

1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?

Regionalisme: Esterilitza l'avanç de la societat moderna
Renaixença: Està estancada i converteix el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica.

2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?

Diu que ha de tenir en compte lo bo del passat i no basarse en lo dolent que es preferible menysprear.

3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?

Segons Brossa "la massa anónima", el proletariat. Perquè és l'única que ens pot donar nova saba si volem reanimar l'esperit regional de Catalunya.

4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?

Les Nacions del Nord
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

1. Recolçar-se en les coses bones que ja tenien en un passat.
2. Influïr en el medi per tal de millorar-lo.
3. Creació d'un centre de cultura propi.
4. Que la massa anónima la protagonitzi.

Amb un títol tan contundent com és "La independència de Catalunya", Maragall, que es convertirà en un dels homes més respectats i influents de la societat catalana de la seva època, proposa un trencament amb el pensament i la cultura castellana que creu allunyada de la personalitat catalana i, a més, dóna les claus per tal d'aconseguir-ho. El radicalisme que mostra Maragall en aquest article, tan propi dels primers temps del moviment, s'anà apaivagant amb posterioritat.